El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.

Dones, educació i treball / Leonor Serrano ; Ma. del Carmen Agulló (ed.) ; traducció del castellà: Anna Turró
Serrano, Leonor


Vic : Eumo Editorial : Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, 2019
211 p. ; 22 cm (Textos pedagògics, 52) 
ISBN 9788497666886

Leonor Serrano (1890-1942) va ser mestra, inspectora d'educació, advocada i escriptora. Era, a més, una dona marcada per les dicotomies: nascuda a Castella, va viure i treballar a Catalunya; de família de classe obrera, va passar a formar part de la burgesia intel·lectual i va exercir tasques fins aleshores reservades als homes. El compromís amb el pensament socialista i feminista es fa palès en la seva activitat pedagògica, que abasta des de l'educació infantil fins a la formació de les persones adultes. Aquest volum aplega cinc textos, traduïts per primera vegada al català, que mostren les principals preocupacions de l'autora: el treball i l'educació de les dones i una pedagogia de caràcter social. La modernitat del pensament de Serrano s'evidencia en les referències constants a la coeducació, la cooperació, el treball com a eix metodològic, la formació al llarg de la vida o la motivació per a l'aprenentatge. (Editorial).

Modernes, lliures i preparades : el grup femení de la Residència d'Estudiants de Madrid en temps de guerra / [ressenya de:] Mª del Camen Agulló Díaz
Agulló Díaz, M. del Carmen


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 178 (juliol/agost 2020), p. 23 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Ferrús Peris, Wilson. Modernes, lliures i preparades : el grup femení de la Residència d'Estudiants de Madrid en temps de guerra / Wilson Ferrús Peris : IDECO-Perifèric, 2018

Pioneres : història i compromís de les germanes Úriz Pi / Manuel Martorell, Salomó Marquès i M. Carmen Agulló ; traducció de Judith Casals ; Pròleg de Celia Canyelles i Rosa Toran
Martorell, Manuel


Barcelona : Pol·len edicions, 2019
256 p. : il. ; 21 cm (Observatori, 28) 
ISBN 9788416828685

Aquesta és la història de dues navarreses avantguardistes, feministes i revolucionàries. Van ser dues dones amb un valor excepcional, avançades al seu temps, pioneres al començament del segle XX en la renovació pedagògica d'un sistema educatiu ancorat en el passat, en la defensa dels drets de la dona i la infància, i amb un elevat grau de compromís social i polític. Josefa i Elisa Úriz Pi, nascudes a Navarra a finals del XIX, van mantenir unes posicions d'avantguarda que van escandalitzar les persones "benpensants" de Girona i Lleida, on van ser assenyalades com anatema de la moral pública i on van iniciar una trajectòria professional que les portaria a la militància comunista, van assumir destacats càrrecs de responsabilitat per a la República durant la Guerra Civil. Exiliades a França, no van dubtar a formar els primers grups de la Resistència contra l'ocupació alemanya a la regió de París, i la seva extraordinària valentia va ser reconeguda quan van morir en l'exili berlinès, sense que poguessin tornar mai a la seva Navarra natal. (Editorial).

Llengua, eduació, vida. Jordi Monés i el català a l'escola / Carmen Agulló Díaz
Agulló Díaz, M. del Carmen


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 5 (2001-2002) (2004) , p. 114-121 () 

El Problema de l'escola rural durant la Segona República / Juan Manuel Fernández Soria i M. del Carmen Agulló Díaz
Fernández Soria, Juan Manuel


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 8 (2005) (2006) , p. 29-62

La manca d'identitat pròpia és el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitació de la urbana, ni polítics ni pedagogs s'han preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una història d'oblits, marginació i penúria. L'arribada de la Segona República, però, va encetar una nova etapa en què se li dedicava una certa atenció, en considerar el seu desenvolupament com a exigència irrenunciable per a la construcció de la República democràtica. En aquest article ens proposem, després d'una ràpida mirada històrica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagògics, analitzar els problemes que afecten aquests mateixos aspectes durant el període republicà, per tal de mostrar fins a quin punt fou o no objecte d'actuació preferent en la teoria i la pràctica de la seva política educativa. A més, analitzem el paper del magisteri rural, una part del qual es va convertir, mitjançant la formació de ciutadans republicans, en factor dinamitzador de l'escola i de la mateixa societat.